«Ningú no posarà en dubte que sóc un pare afectuós amb tots els fills de la meva imaginació, i que cap altre progenitor estima la seva família amb tanta tendresa. Tanmateix, com molts pares afectuosos, tinc un fill favorit en el fons del meu cor. Es diu David Copperfield.» Aquest reconeixement de Dickens té el valor de venir del seu propi «pare». Però, des de la seva publicació per entregues entre 1849 i 1850, David Copperfield no ha fet sinó provocar admiració, alegria i gratitud. Per a Swinburne era «una obra mestra suprema». Henry James recordava com s'amagava sota una taula per sentir la seva mare llegint-la en veu alta. Dostoievski la va conèixer a la presó de Sibèria. Tolstoi la considerava la fita de Dickens, i el capítol de la tempestat, el patró pel qual s’havia de jutjar tota obra.